EL PAPER DELS PROFESSIONALS EN PLENA PANDÈMIA EMOCIONAL
Hi ha conseqüències en la salut mental derivades de la pandèmia que ara comencen a esclatar. I no és només una percepció dels professionals, sinó que realment les xifres avalen aquesta sensació: s’estima que les consultes han augmentat entre un 20 i un 30% arran de la crisi del coronavirus, i les estadístiques indiquen que la majoria de els nous pacients pateixen problemes d’ansietat, depressió o malestar per fer tasques quotidianes i relacionar-se amb l’entorn més proper.
Aquests casos se sumen a un empitjorament dels trastorns mentals preexistents.
És el que alguns ja comencen a catalogar com una «pandèmia emocional«, una situació que ens obliga a fer un treball urgent en educació emocional, d’una banda, i en accions de prevenció, detecció i actuació, de l’altra.
El contagi de l’ansietat a la llar
Si analitzem com està afectant aquesta “pandèmia emocional” segons la franja d’edat, de seguida ens adonem de com influeix l’entorn familiar (la capacitat resilient de la família, més aviat) a la salut mental dels més petits. S’ha detectat un augment de simptomatologies com a trastorns del son, problemes al menjar, agressivitat o tristesa general entre nens i nenes.
Encara que, curiosament, aquest augment no ha de tenir una relació directa amb l’estrès econòmic de la família o el fet de si hi ha hagut o no alguna mort propera, sinó que té a veure amb la salut mental dels seus familiars directes. Si els pares o els cuidadors estan patint ansietat, el més probable és que el nen se’n xopi.
Les escoles són un indicador clar del benestar dels nens i nenes. I ara són moltes les que afirmen que s’ha notat una baixada important en les notes.
No podia ser altrament, de fet, qualsevol estrès implica dificultats per concentrar-se.
Ara el repte és saber donar a aquests nens el marge de recuperació que necessiten, encara que representi abaixar una mica les expectatives acadèmiques durant un temps.
Per la simple raó que no podem demanar als nens coses que ni els adults som capaços de fer.
Entre els adolescents, les llargues setmanes passades davant d’una pantalla estan passant factura.
Han augmentat les dificultats per socialitzar i, especialment entre les noies, els trastorns alimentaris. S’han passat tantes hores enganxades a Instagram veient cossos perfectes que ara tenen problemes d’autoimatge per comparació.
I si a l’adolescència ja hi ha una certa tendència a la desmotivació davant del que els aporta el món dels adults, ara aquest aspecte ha sobrepassat els límits.
Ha incrementat molt la indefensió que senten cap al món, la desesperació i l’apatia general. Això repercuteix directament en un augment molt significatiu d’autolesions, ideacions suïcides i intents de suïcidi.
Deixar d’actuar quan ja ha passat el pitjor, el repte
En qüestions relacionades amb la salut mental, la prevenció és bàsica.
Hem de lluitar contra el tabú respecte a anar al psicòleg i inculcar la idea que anar a teràpia hauria d’estar tan normalitzat com anar al gimnàs. No cal arribar al límit per actuar.
Els adults, si notem cert malestar, hem d’aprendre a explicar-ho. Parlar de les nostres emocions ja és començar a fer una feina de descàrrega.
De vegades comptar amb un amic de confiança és suficient, però moltes vegades necessitarem un professional que ens guiï en aquest camí personal.
I en el cas dels nens, hem d’aprendre a preguntar més “Com estàs?” i “Què et passa?”, però sense pressionar, sense angoixar. Els petits no sempre saben trobar les paraules per explicar què els passa, en aquest sentit l’educació emocional és clau: aprendre a posar nom a les emocions serà, també, començar a caminar.
A MindBCN ens enfrontem amb aquests i altres problemes i tenim una àmplia experiència en la seva avaluació i tractament.
Cada cas serà tractat en profunditat i amb l’assessorament de professionals, psicòlegs i psiquiatres, que us oferiran la millor solució per als vostres problemes i l’acompanyament necessari durant el vostre tractament.
