La ciberaddicció: definició, conseqüències i tractaments
La ciberaddicció es defineix com un trastorn d’addicció; en aquest cas, addicció a internet. Es coneix també pel seu acrònim en anglès, IAD, internet addiction disorder.
Aquest terme va sorgir com una broma que va tenir èxit i encara es discuteix sobre l’existència real de la ciberaddicció com a tal, com una patologia psiquiàtrica o psicològica.
De fet, a psiquiatria el més correcte és parlar d’un ús excessiu d’internet, a través d’un o més dispositius com el telèfon mòbil, l’ordinador o la tauleta, un ús que es converteix en un problema si afecta el desenvolupament normal de la vida diària de la persona afectada.
Dit d’una altra manera, seria correcte dir que si l’ús d’internet, els videojocs o les xarxes socials es converteix en un problema serà perquè hi ha patologies prèvies que es veuen agreujades o surten a la superfície i es manifesten mitjançant un ús excessiu d’aquestes tecnologies.
Per posar un exemple, l’addicció a les apostes per internet no seria res més que la conseqüència d’una addicció al joc (ludopatia) que es manifestaria així.
En resum, un professional preferirà parlar d’un «ús excessiu» que d’una «addicció» a internet, encara que en el llenguatge col·loquial una cosa i l’altra solen confondre’s i emprar-se de manera indistinta.
Un efecte sobre el cervell similar al que causa el consum de certes substàncies
Tot i això, encara que l’ús excessiu d’internet no sigui considerat, en puritat, una addicció, l’ús d’internet i les xarxes socials té un efecte sobre el cervell similar al que causa el consum de certes substàncies. No serà una addicció, però té conseqüències semblants. Si això se suma a un problema previ, es pot originar un trastorn que es manifesta amb un ús compulsiu, obsessiu o simplement excessiu del telèfon mòbil, l’ordinador o la tauleta. El problema no serà internet per si mateix, sinó que internet ha proporcionat un mitjà per evidenciar el problema.
Serà millor posar-ne un exemple. Hi ha persones que fan un ús excessiu de les xarxes socials, fins al punt de considerar-se patològic.
En la majoria dels casos, les persones afectades per aquest problema tenen problemes per establir relacions socials satisfactòries amb altres persones, presencialment.
A les xarxes socials, en canvi, protegida per cert anonimat i distanciament, la relació és molt més fàcil.
La persona que accedeix a les xarxes socials se sent ara desinhibida i estableix relacions amb altres persones, de vegades compulsivament.
Les relacions virtuals
Cert que aquestes relacions virtuals no tindran ni la qualitat ni la durada que les relacions interpersonals, però, per això mateix, creen la necessitat d’ampliar-les o cercar-ne de noves, i és ara quan sorgeix un ús excessiu d’internet, que podria arribar a ser preocupant.
Afecten els joves i adolescents
Els problemes de relacions personals són precisament els que més afecten els joves i els adolescents que fan un ús excessiu d’internet.
Tot i això, també cal anotar que els temps han canviat i que l’ús de les xarxes socials s’ha convertit en un mitjà de comunicació habitual.
Els nostres fills o els nostres néts es comuniquen d’una altra manera, això cal tenir-ho en compte.
Hi ha molts trastorns o problemes relacionats amb la tecnologia.
L’accés a tota mena de pornografia, per exemple, pot causar confusió en un adolescent sobre com són o deuen ser les relacions sexuals i un consum desmesurat de la pornografia pot provocar, o agreujar, problemes d’aïllament social i fins i tot baixos rendiments a la feina o els estudis.
També se sol associar a problemes en les relacions de parella.
Igualment, alguns comportaments sexuals com la pedofília troben a internet un mitjà on manifestar-se.
Una cosa semblant passa amb els hipocondriacs, que troben a internet una inesgotable font de malalties a les quals aficionar-se, arribant-se a inventar el terme cibercondria, o hipocondria a través de la informació recollida per internet.
Por de quedar-se sense el telèfon mòbil
També hi ha altres neologismes com ningufoneu o phobbing, que és un manifest desinterès per l’entorn tan bon punt un es connecta a internet, o la nomofòbia, por de quedar-se sense el telèfon mòbil. Si sumem a tot això l’addicció als videojocs, un altre dels problemes que més preocupa molts pares, haurem completat un catàleg de problemes relacionats amb l’ús excessiu de les noves tecnologies.
A MindBCN ens enfrontem amb aquests i altres problemes i tenim una àmplia experiència en la seva avaluació i tractament.
Cada cas serà tractat en profunditat i amb l’assessorament de professionals, psicòlegs i psiquiatres, que us oferiran la millor solució per als vostres problemes i l’acompanyament necessari durant el vostre tractament.
