Un diagnòstic a temps i una intervenció primerenca, claus per millorar la qualitat de vida dels nens amb TEA
Els anomenats Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) són una discapacitat del desenvolupament que pot provocar problemes socials, comunicacionals i conductuals significatius. Alguns d’aquests problemes comencen durant la infantesa primerenca i, en general, duren tota la vida.
Aprenentatge, atenció, reacció diferents
Les persones amb un TEA tenen diferents maneres d’aprendre, parar atenció o reaccionar davant de les coses. És possible que repeteixin determinats comportaments o que no vulguin canvis en les activitats diàries, entre altres comportaments fora del comú.
La dificultat és arribar al diagnòstic.
Un diagnòstic a temps i un bon tractament millorarà significativament la vida de la persona amb TEA. La dificultat, però, és arribar al diagnòstic.
No hi ha una prova mèdica concreta que ho pugui detectar, cal observar el comportament i el desenvolupament del nen o la nena, quan està sol i quan es relaciona amb els seus iguals.
Quins poden ser els senyals?
No manifestar interès per altres nens, no assenyalar objectes o no mirar els que assenyala una altra persona, evitar el contacte visual o les abraçades, així com tenir dificultats per comprendre els sentiments d’altres persones i per parlar dels seus propis sentiments. els senyals d’alarma que ens indiquin un possible Trastorns de l’Espectre Autista.
La importància d’una intervenció primerenca
Un cop diagnosticat el trastorn, és clau començar un tractament d’intervenció primerenca. No hi ha cura pels TEA però sí que es pot millorar de manera molt significativa la qualitat de vida de la persona que ho pateix.
Amb un bon tractament, els nens amb TEA aprenen destreses importants, com ara parlar, caminar i interactuar amb els altres.
