Skip to main content

De la indiferència a la incertesa al desconegut

El SARS-CoV-2 està afectant més persones de les que sembla. El virus com a tal està afectant de forma física centenars de milers de persones.

A més, la pandèmia, el confinament, la incertesa està sent causa de trastorns psicològics a milers de persones.

Quan al gener es va començar a parlar de l’afectació del virus a Wuhan (Xina), ningú no podia predir la magnitud que arribaria.
Encara menys, ningú no podia estar preparat per afrontar-ho, ni els governs ni els sistemes sanitaris, ni la societat en conjunt i encara menys de manera individual.

D’un dia per l’altre es va convertir en notícia a tots els mitjans de comunicació, cafès i centres de treball.
No se sabia de manera certa com es contagiava, com es comportava i com es combatia.
L’única cosa que se sabia és que era altament contagiós i mortal.

Com a societat vam començar a inquietar-nos i com a individus vam començar a témer, a espantar-nos perquè era una cosa desconeguda per a tots i ja ens afectava directament.

Mateixos temors diferents reaccions

Les primeres pors van anar al contagi, a la malaltia i la mort pròpia o dels nostres éssers estimats. Quan des del Govern es va establir l’Estat d’Alarma van arribar noves pors que es van sumar a la pròpia malaltia: por de desproveïment, pèrdua de treball, manca d’aliment, soledat, educació, incertesa econòmica , sobre informació i també desinformació, entre d’altres.

Com a societat s’ha reaccionat d’una forma exemplar i en molts casos, com a veïnats i barris,

La comunitat s’ha vist enfortida.

Tota la població s’ha hagut d’adaptar. Però com a individus els temors s’han viscut de manera diferent. La realitat és que totes les persones es veuran afectades psicològicament per la pandèmia. Les conseqüències en els canvis de rutina durant el confinament com a la tornada a la nova normalitat és diferent del viscut abans del tretze de març. Tota la població s’ha hagut d’adaptar d’una manera o altra.

La importància de la fortalesa emocional

Segons la fortalesa emocional i mental de cadascú, les manifestacions seran diferents. Hi haurà persones que podran superar-ho amb més o menys facilitat amb el pas del temps.
Però hi ha altres persones que han patit i segueixen patint estrès i ansietat.
Tenen un problema de remugació, és a dir, impossibilitat de treure’s pensaments o idees del cap arribant a provocar trastorns obsessius compulsius, fòbies o hipocondries.

La normalització de la rutina emocional

Encara que la situació no s’ha acabat és important restablir com més aviat millor la normalitat i rutines dins dels paràmetres de seguretat sanitària establerts. No tan sols pel que fa a les rutines diàries, sinó també a la normalització de l’estat emocional.

Actualment hi ha més informació sobre el comportament del virus, la forma de contagiar-se i la manera d’evitar el contagi.
Els centres i el personal sanitari s’han adaptat i els avenços en la cura i vacuna van per bon camí. Són bones notícies per equilibrar i recuperar la bona condició emocional.

Però tot i així hi ha persones que tenen problemes per tornar a recuperar el seu estat emocional, segueixen patint ansietat, tenen por excessiva al contagi (hipocondria) o altres temors associats (fòbies).

Per tal de no augmentar aquests trastorns han d’acudir a un bon professional de la salut mental perquè els ajudi a superar-los i tornar a gaudir d’un bon estat emocional.

MindBCN Clínic

Leave a Reply